La gent gran és un problema?. Molt sovint ens oblidem de la nostra infància. No recordem que em estat malalts, no recordem que ens han donat una educació, no recordem que ens agradava anar de vacances.
Quan naixem, som totalment vulnerables, anem creixent acompanyats en tot moment pels nostres pares, pares que deixen de fer infinitats de coses pels fills...pares que vetllen per ells en tot moment. Quan ens fem grans, també ens tornem vulnerables, però la majoria de persones grans no se senten acompanyades...i també es posen malaltes, també els agradaria anar de vacances...però l'oblit és una càrrega que han de suportar. No seria gratuït reflexionar i recordar en quin lloc estem en cada moment de la nostra vida i actuar-hi a conciència, perquè naixem i morim vulnerables.
Autor: Siscu Carrera
Article publicat al butlleti de Creu Roja Baix Llobregat Centre.
1 comentari:
OOOOH!!! que maca la teva reflexió.Pero es tant diferent quidar un bebe que quidar un avi...
quan quidas un nadó,posas tota la il-lusió ho dons tot per que aquell ser sigui feliç i no esperas res a canvi.Pero un avi,es fa pesat et condiciona la vida,es una nosa(priva d'obrar intercepta).M'imagino que te aveure de com s'ha portat aquest avi alhora de criar al seu bebe.
Si reps amor tornes amor.
Rep salutacións afectuoses...Gloria
Publica un comentari a l'entrada