L'acudit del dia, un somriure sempre es important...

11/26/2008

Moments de Reflexió...El Queixal del seny

Quan escoltem l'expressió "queixal del seny", la majoria de vegades se'ns posa la pell de gallina. Si no en primera persona, tots sabem d'algú que ha passat per aquest tràngol.
Simplement existeix, tot i que no serveix per a res. L'època més propícia per a patir-lo és entre els 16 i els 20 anys, l'adolescència. Té gràcia que passi quan en principi comencem a ser madurs, tenir sentit comú i seny o com diuen a València "enteniment". No seria gratuït reflexionar i fer-nos una pregunta: se'ns posa la pell de gallina quan sentim la paraula "droga"?...

Autor: Siscu Carrera

Article publicat al butlletí de Creu Roja Baix Llobregat Centre.

11/20/2008

PEDALS DE FOC



"Pedals de foc" , una excursió ja mítica que dóna la volta a la Vall d'Aran i que per a molts "beteters" significa una mena de graduació...


La veritat és que 230 Km en tres-cuatre dies amb 5.200 metres de desnivell reclamen un cert ànim...

Però abans de tot, deixeu-me presentar els protagonistes. El primer, sens dubte, el recorregut en bicicleta, que corre en un 80% per pistes de muntanya pe perímetre del Parc Nacional d'Aigüestortes.

El podràs fer del 30 d'abril al 2 de novembre i a mida, adaptant-lo al teu nivell, des de la versió més suau en sis etapes i en companyia d'un guia, fins al repte de fer-ho en tres dies (únicament experts) i seguint el road book o el GPS...

Pedals de Foc recorre quatre comarques pirinenques: Pallars Jussà i Pallars Sobirà, i aprofita les infraestructures de turisme rural (albergs, hotels) de la zona.

Partint de Vielha, l'organització et passa el túnel en bus (està prohibit per a les bicis) i et deixa al refugi de Conangles, des d'on baixes plàcidament fins a Vilaller seguint el bonic curs de la Noguera...

És un simple escalfament: a partir d'aquí el camí s'enravena cap al coll de Serreres, (4 Km al 9'3%!) salta a la comarca contigua i arriba a Llesp. Pujar el pedregós coll de Peranera (9 Km al 9%!) ja a les tres tocades de la tarda va ser una experiència religiosa...Però fer nit a Les Esglèsies va ser ben reparador després dels primers 80 Km.



La nostra segona etapa ens va dur a passar del Pallars Jussà al Sobirà a través del duríssim coll del Triador, que puja des d'Espui cap a Espot, on ja duiem 141 Km, en una inacabable successió de revolts on acaba per faltar l'oxígen. Son 12 Km i 1.000 metres de desnivell, fins 2.140 m, d'un sol glop! Les vistes sobre Llessui compensen...I "beure des estrelles" -no ho he escrit malament, estic parlant del bar de l'hotel d'Espot- després de tant triscar...Encara més! D'aquí al final es pot fer en una sola etapa -de fet, dos dels nostres valents, en Xavi i en Marcel, sen's van avançar i van fer directament cap a Vielha-, però nosaltres vam seguir per Jou i Son fins al bellíssim Bosc del Gerdar, i d'aquí en contínua però suau pujada per Isil fins a Montgarri, on vam fer la nostra tercera nit en una tranquil·la revetlla de Sant Joan després de gaudir de la magnífica cuina de l'alberg...

L'endemà, quedaven només 22 Km fins el Pla de Beret i una de les sorpreses del camí: a preciosa baixada per corriolets des de Vaquèira fins celebrar, tots enjogassats, l'arribada a L'Aran...

Com dic, presentar els protagonistes obliga a donar el torn als magnífics escenaris naturals que vam sotjar durant la ruta: des de les planes altes del Coll de la Portella, als corriols a peu del Coll d'Oli, el sorprenent Camí de l'Aigua, els frondosos avets del Gerdar, els boscos de Malpàs, els camins que pugen "el Calvari" -i no es broma-, els prats oberts del Montgarri...Per això, es clar, millor doneu un cop d'ull a les fotos que serviran també per fer-vos una ideia dels altres actors, secundaris en aquest cas, d'aquells "Pedals": per una banda, vuit molinencs "beteters" de diversa condició física i moral, aplegats en un curiós grupuscle esportista dedicat a fer la seva particular interpretació de la bici de muntanya, "els cérvols".


Aquests van ser reforçats, fins a ser tretze components a l'expedició, per un altre inclassificable grup procedent de Sant Cugat i La Rierada, autodenominat "els pepetes", que van compartir amb ells a veure qui la feia més grossa...I a veure qui no feia l'últim, es clar...Ja se sap. Què és un ciclista? Un ciclista, I dos? Un "pique"!... I tres? Una cursa!

Òbviament, no cal dir-ho, Pedals de Foc son 230 km. Puja de valent i el camí es fa llarg i realment dur, així que per plantejar-se'ls, els facis com els facis, es ben obligat tenir un cert nivell en bici de muntanya.

Tot i així, sempre és bo sortir d'horeta i arribar a final d'etapa, com fèiem nosaltres, abans de mitja tarda, per tenir temps de repassar les bicis, de descansar i de gaudir de la bona companyia dels companys.

Recordem que els Pedals es poden fer per lliure, equipant les bicis amb alforges i portant-te tú mateix l'equipatge, o el que et recomanem i que vam fer nosaltres: contractant, a part de l'allotjament, un assequible servei de transport que et duu una motxila a final de cada etapa.

El millor: els banys d'aigua glaçada a Espot i als gorgs de Montgarri, que tornen el to muscular perdut en la duresa de les pujades, el paisatge, en molts casos "bocabadador" (guaita, aquells han de ser els Beciberris!...fixa't la glacera de l'Aneto, encara amb neu!...) i, sobre tot, el bon ambient entre "banyuts" i "pepis". Tant que ja estem planejant noves expedicions conjuntes obertes, no cal dir-ho, a qui li agradi pedelar de valent.

"Els Cérvols": Josep Obiols, Marcel Beumala, Jose Pajares, Siscu Carrera, Quim Fradera, Pep Dagà, Xavier Carretero, Jordi Poch.

"Els Pepetes": Cristina Picazo, Rafa Rueda, Miquel García, Joaquim García, Pere Casas.

230 Km. Alçada máxima: 2.250 m. Coll de la Portella. Alçada mitja: 1600 m. 5.100 m desnivell positiu, 5.700 de negatiu. Es passa per 34 pobles, amb 60% pista forestal, 12% camí, un 28% pista ample. Més informació a: http://www.pedalsdefoc.com/

Autor: Pere Casas

Article publicat al butlletí del CEM (Centre Excursionista Molins de Rei)








Moments de reflexió...Ser pares i fills

La gent gran és un problema?. Molt sovint ens oblidem de la nostra infància. No recordem que em estat malalts, no recordem que ens han donat una educació, no recordem que ens agradava anar de vacances.
Quan naixem, som totalment vulnerables, anem creixent acompanyats en tot moment pels nostres pares, pares que deixen de fer infinitats de coses pels fills...pares que vetllen per ells en tot moment. Quan ens fem grans, també ens tornem vulnerables, però la majoria de persones grans no se senten acompanyades...i també es posen malaltes, també els agradaria anar de vacances...però l'oblit és una càrrega que han de suportar. No seria gratuït reflexionar i recordar en quin lloc estem en cada moment de la nostra vida i actuar-hi a conciència, perquè naixem i morim vulnerables.
Autor: Siscu Carrera
Article publicat al butlleti de Creu Roja Baix Llobregat Centre.

11/16/2008

Aquests som els 5 malalts de bici que un dia vàrem fer la BI6000
Pròximament sortirà un reportge a la revista BIKE